Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Capitol LXI. Que la verge nos deu acompanyar ab mals homens.

Molt cara sor oges les paraules de Salamo dient fill meu si los homens peccadors te alleten nolscregues no vulles semblar al hom injust ni seguesquesla lur carrera. Separet del hom inich e hauras pau. Homens justs sien tos compayons e la tua gloria sia en la temor de Deu. Tot hom qui tu conexeras observar la temor de Deu sia conjunt ab tu en amistat. Sant Ambros diu que la vida dels sants homens deu esser norma de ben viure als altres homens. Aquell quis acompanya ab santa persona al seu acostament pendra us de ben parlar e eximpli de bona obre per ço que la sua amor sia encesa de die en die en amor. No es gran laor esser bo ab los bons masaquell deu esser ben loat qui es bo ab los mals. Aquell hom es molt loable qui en la compayia dels mals es bo. Axi com aquell es colpable qui es mal entre los bons axi aquell es loable qui es bo entre los mals. Les paraules dels homens qui temen Deu son paraules de vida e son sanitat de anima als qui les amen e les seguexen. Axi com lo sol com hix foragita les tenebres axi la doctrina dels sants homens foragita de nostres senys les tenebres dels vicis. E per ço diu lo Psalmista ab los sants seras sant ab los perversos seras pervers. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada si vols ben viure esquiva la compayia de les males persones esquiva los inichs fuig als malvats menyspresa los ociosos fuig a pressura o a gran multitut de homens mesquins e de aquells qui segons la edat lurson inclinats a mal. Not acompanys ab persones males not mescles ab persones leugeres de seny conjunte ab los bons desija la compayia dels bons requir la compayia dels bons acostet alsants e no ten separs. Si es ab la lur compayia aytambelos acompayeras en la conversacio e en les virtuts. Aquell es savi qui va ab los savis aquell es follquis mescla ab los folls. Cascu se acompanya ab son semblant. Perilosa cosa es viure entre mals homens perillosa cosa es viure entre homens qui son de prava e malvada voluntat. Mes val haver oy dels mals homens que viure en lur compayia. Axi com en la comuna vida dels sants ha molt de be axi en la compayia dels mals ha molt de mal. Aquell qui tocara la cosa leya sera enlegit e aquell qui tocara la cosa sutza sera ensutzit. Adonchs sor amable si tu hous volenterosament les miesparaules e les complex per obre seras comptada entre los elets de Deu Amen.

Capitol XVIII. De disciplina.

Capitol XVIII. De disciplina.

Lo savi Salamo diu oges fill meu la disciplina o correccio del teu pare e no leyx la ley de la tua mare per ço que sia multiplicada gracia sobre lo teu cap e sia posat un bell sarçal(zarcillo?) en lo teu coll. Te la disciplina e no la leyx e conservala car aquella es la tua mare. Pren la disciplina e no la foragits de tu. Aquell es follqui avorrex los castichs. Molt erra aquell qui derenclex les reprensions. Aquell pecca qui menyspresala disciplina o correccio. Aquell troba vida qui conserva la correccio e aquell qui no vol la disciplina correccio troba la mort. Pobresa o miseria viuran sobre aquell qui lexa la disciplina. Aquell qui creu al quil castigua trobara gloria e honor. Lom foll avorreix la disciplina o correccio de son pare e aquell qui rete les reprensions e les observa sara savi. Mes aprofita al hom savi lo castichde la lengua que no fan al hom foll cent plagues e açots. Lom savi e adoctrinat no murmurara contra aquell quilcastigua. Empero sapies sor molt cara que la reprensio deu esser moderada car diu sant Ambros que aquell qui es castigat suaument e blana fa reverencia a aquell quil castigua e aquell qui es corregit e castigat asprament ni ab crueltat no reeb castich ni salut car segons que diu sant Crisostom aquell al qual es posat soberch carrechde penitencia o lançade si la penitencia o com no la pot sostenir romanint scandalizatpecca mes que no feya. Perque mes val en lo juhide Deu retra raho de misericordia que de rigor. E de asso es notat es lo decret en la XXVI^a causa es la setena questio en lo capitol allegant ab suau e benigne pietat deuen esser supportats aquells qui per raho de lur flaquesa no poden esser carragats. Segons la diversitat dels qui pecquen los uns deuen esser comportats los altres castigats car molt es diversa la manera de aquels qui pecquen. Los prelats de la santa Esgleya deuen portar lurs sotsmesos losquals corregexen e corregir los qui porten. E per çoSalamo feu pintar en les colones del temple de Deu ymage de leo de bou e de cherubin. E que signifiquen les colones del temple sino los prelats qui son en la santa Esgleya car tots quants reeben la ansia del regiment son axi com a colones qui sostenen lo carrechquils es damunt posat. Cherubin es interpretat plenitut de sciencia. En les colones es mostrat lo cherubincar los prelats de la santa Esgleya deuen esser plens de sciencia de la celestial gracia. Per lo leo es figurada la terror de crueltat. Per lo boues mostrada la paciencia de mansea e de benignitat. Adonchs en les colones no si posen los leons sens los bousnils bous sens los leons car los prelats de la santa Esgleya deuen corregir lurs sotsmesos a vegades ab dolçor a vegades abasprea a vegades ab paraules a vegades ab açots car aquell qui nos corregex ab paraules necessari es que siacorregit e repres asprament. Ab gran dolor deuen esser arrencades les nafres com nos poden guarir leugerament e blana. Aquell qui com es amonestat del peccat secretament e nos vol corregir publicament deu esser repres en guisa que la nafra la qual nos guareix amagadament manifestament deu esser esmenada. Manifestament deuen esser represos aquells qui manifestament nouenper ço que com ells son guarits ab publica reprensio corregits sien aquells qui per lur eximpli havien peccat per manera que com un es corregit los altres siensmenats. Mes val que un hom sia condempnat per salvarne molts que si per absolucio de un ne perien molts. Sant Gregori diu alguns son qui oen paraules de correccio e menyspresende venir a stament de penitencia. Cascu deu hoirdel regne de Deu açoque ama e de infern aço que tem per manera que si no ve al regne de Deu per amor almenys queyvingue per temor. Diu sant Ysidre les persones bones e iustesreeben benignament lo castich com son represos de lursculpes. Sor molt cara sapies que la disciplina esmena e corregex tots los defaliments perque no deu esser menyspresada e per ço devem hoir nostres prelats reverentment e rebre lurs paraules benignament carab lurs castichs e reprensions nos tolenles propries voluntats e les cobeianses mundanals honde aço parlant cascuna fel anima en presencia dels prelats diu en lo libre dels Cantichs a mi trobaren les gaytes (guaytes, guaytá, guaitá, aguaitá, guaytar, guardians, guardes) qui guarden la ciutat ferirenmenafrarenme e portarensen lo meu mantell. Guardians de la ciutat son los prelats qui guarden lestamentde santa mare Sgleya losquals troben la anima feel e firenla ablurs preicacions amonestaments e menaçese nafrenla ab la amor de caritat de Jhesu-Crist e nolsbasta aço ans encara li tolen lo mantellço es tota terrenal delectacio e bens temporals e trametenlaal regne celestial neta e pura despulada de tots peccats. Adonchs sor en Jhesu-Crist molt amada molt es bona cosa que (qne) amem nostres prelats axi com a pares e reebam dellsvolenterosament disciplina e correccio de nostre salut segons loconsell de Daviu propheta qui diu prenets la disciplina per ço que Deus nousahire e que no perescats de la carrera iusta. Adonchs sino volem perir de la carrera iusta necessari es a nos reebre disciplina e si aquell qui no reeb la disciplina perira de la carrera iusta sens dubte aquell qui reeb la disciplina sera conformat en la via iusta. Adonchs sormolt amada yot amonest que volenterosament vullesreebre disciplina per tal que sies desliurada de la ira de Deu e sies fermada e asegurada en la carrera iusta. Fes moltes gracies a aquell quit castigara e a aquell quit rependra fe gracies e not trichs si la abadessa o prioressa te reprenen per la tuasalut nou reebes ab tristicia com la abadessa o la prioressa te mostraran la carrerade salut reeb lur doctrina ab moltes gracies com algu te mostrara la causa de la tua salut no li siesrebelle ama aquella quit castigara de tesnegligencies ama axi com a pare o mare tots aquells quitrependran de tes transgressions e defalliments no facesni digues iniuries als quit castiguen no digues injuria als quit reprenen no retes mal per be no vullesrebotegar als quit donen bon consell no responesmal als quit dien bones paraules car aquell qui ama disciplina ama saviesa. Adonchs si tu ames disciplina seras savia. Savia seras si sostens les reprensions a saviesa savia seras si portes los castichs humilment. Honesta verge per tal som en esta vida corregits per Deu e per los nostres prelats que no siam dampnats ensemps ab aquest mon. Molt mes nos val esser corregits en la present vida per nostres prelats de nostres negligencies que no esser dampnats en la vida esdevenidora. Mes nos val esser castigats en aquest segleper nostres prelats de nostres culpes e transgressions o trencament de manaments que no esser punits en lo segleesdevenidor. Amable sor en Jhesu-Crist mes te val esser açotadaper mans de la abadessa en aquesta vida que no esser tormentadaen lo pregon infern. Mes te val rebre e sostenir en aquest mon açots de ma de la abadessa que sostenir en laltre penas infernals. Mes te val temporalment esser batuda ab vergues per ma de la abadessa que esser cremada als fochs infernals dels quals te vulla gardar aquell quit ha remudaab la sua preciosa sanch Amen.