Tuferol

Un atra palabra, ésta un poc rara: "TUFEROL". Se diebe de un adorno o algo un tan raro o estravagán que algú se habíe posat al moño o al vestit. "Mira que tuferol se ha ficat al cap o al vestit."

//

Si Luis " vaya tuferol que porte esta al cap"

Yo si que lay sentit, cuan part del pel nol pots domina del cap y tire per amun diem , pero quin tuferol portes

A Tamarit una TUFA...pero se referís al cabell. Bol di adeban puya lo cabello....cóma. Un. Moño pero adeban...una. Tufera

Si, yo tame lo hay sentit e inclus encara u dic, cuan te levantes de dormi y dus lo pial mol alborotat

Vaya tuferol de pial que duc

La meua mare die pentinat q se acacho lo tuferol...

Al meu poble tambe se die tuferol cuan algú se fotie un cop al cap y li aixie un chicho, "baya tuferol que te a aixit al cap".

A maelle dievem tufere o tuferon als tosolons y golpes que mos isie un bulto o moladure

Camp Nou, Mossos, apallissar, filla

Si le hubieras dicho que morirá siendo española como tú igual perdía las ganas de recibir jarabe de porra, gilipollas.

En Valenciano diró cap de mi mateix, voleu ...

Qué vol que li diga, supostament preferixc ser un "blaver" com este lliterat a ser catalaniste antivalencià.
Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604 (Golden Jacob)

En Valenciano diró
cap de mi mateix, voleu
que os nafre, giraus, per Deu,
que os trenque el cap, bo esta Axò

http://www.cervantesvirtual.com/descargaPdf/los-autos-sacramentales-de-el-peregrino-en-su-patria-de-lope-de-vega/

https://ddd.uab.cat/pub/anulopveg/anulopveg_a2018v24/anulopveg_a2018v24p517.pdf

Lope de Vega, El peregrino en su patria, 1604, Valenciano

Qué vol que li diga, supostament preferixc ser un "blaver" com este lliterat a ser catalaniste antivalencià.
Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604.

En Valenciano diró
cap de mi mateix, voleu
que os nafre, giraus, per Deu,
que os trenque el cap, bo esta Axò

ovella, sedella, medella

Una ovella sedella, medella, llana llanuda cap y cornuda ha tingut un sedell medell llana llanut cap y cornut, si la ovella no haguere sigut llana llanuda cap y cornuda no haguere tingut un sedell medell llana llanut cap y cornut pero com la ovella era sedella.....va tindre un sedell medell.....cornut

Mes traballéngües a https://parlochapurriau.blogspot.com/2018/10/una-endivinalla-curiosa.html

endevinalla, adivinansa castellanisat

http://lafabricadefimo.blogspot.com/2010/03/una-ovella-recuerdos-de-mi-infancia.html

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes

Wiki en catalá, Viquipèdia 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Pancatalanisme

El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Paísus Cagaláns o PPCC. També utilitzen el terme, majoritàriament de forma despectiva, alguns espanyolistes per a designar els grups que pretenen la unió política de Catalunya, el País Valencià i ses Illes Balears per la qual cosa la majoria de grups catalanistes rebutgen aquesta denominació, tant per les connotacions negatives que precisament volen imprimir-hi llurs crítics com per l'escàs ús del terme en l'actualitat. /Mol milló CATANAZI /
Des de la dècada de 1930 s'ha utilitzat el terme pancatalanisme o s'utilitzaria a aquest com un instrument per a desacreditar el conjunt del nacionalisme valencià i del mallorquinisme, que en cas valencià, i a partir de la Batalla de València s'utilitzarà també contra els partidaris de la unitat de la llengua catalana. :) :) :)

Ocsitá, 1196, rey de Aragó, Pedro II, Cathalunya no existíe

Actualment és representat políticament per la Candidatura d'Unitat Popular i per Esquerra Republicana, així com per altres partits que no es presenten normalment a les convocatòries electorals com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Solidaritat Catalana per la Independència, el Moviment de Defensa de la Terra, Endavant, l'organització juvenil Arran, los caps a ran de coll, i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya. 

Per a liquidá les nassións ... Lo primé que se fa es tráurels la memória. Se destruíxen los seus llibres, la seua cultura, la seua história. Y después ve algú y los escriu uns atres llibres, los done un atra cultura y los invente un atra história. Entonses la nassió escomense lentamen a olvidá lo que es y lo que va sé. Y lo món al voltán u olvide mol abáns. Milan Kundera.

Cataluña NO va sé MAY cap regne.

Casi li avío uns ossets an este gos

Casi li avío uns ossets an este gos, pero men vach doná cuenta de que ere una siñora en ulleres de sol al cap.

culmené

Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol.

Palabres que tornen al cap, después de tan tems. Luis Arrufat.

Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, ISBN 9788466405621

Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provínsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants , abáns de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...

troben cap faraón ,Beseit, Tutanbidón

Un grupo de arqueólogos que estaen excaván prop de los fortins de Cabrera de Beseit han trobat avui un cap de faraón intacte, se creu que correspón al faraón Tutanbidón I, cusí germá de Ramsés IV.

Donarem mes detalls en cuan se confirmo en les probes de cabrono 14

Los collons de mon yayo

Los collons de mon yayo
Los van pesá en romanes
Y sense contá la llana
Pesáen mes que 'l cap de Pelayo.

Jota en chapurriau.

Curiosamén, Pelayo (mote a Beseit) ere son sogre de mon yayo Tomás.

http://www.valenciafreedom.com/foro/40-off-topic/5980-una-batalleta-del-yayo.html

capsot

CAPSOT m. 

Safrá, capsot

|| 1. Home que té el cap gros (Castelló); cast. cabezudo. 
|| 2. Capsigrany, ocell de l'espècie Lanius rufus (Ribera d'Ebre, Maestrat, Plana de Cast., Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Alcoi); cast. alcaudón. 
Rufus es tamé Moncho, Rufo
|| 3. Ocell de l'espècie Coccothraustes coccothraustes (Boscà Fauna Val. 535). 
|| 4. Espigot de blat-de-moro, o sia, l'espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona); cast. corazón de mazorca. 
|| 5. Tros de suro que tiren els carradors (Empordà). 
|| 6. Capclòs, curt d'enteniment (Empordà, Gandesa, Tortosa). 
|| 7. Home caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits (Castelló). Mira, Quiquet; no sigues capsot i fes la veu ben grossa, J. Pascual Tirado (BSCC, vi, 334).
    Fon.: kəpsɔ́t (pir-or., or.); kapsɔ́t (occ., val.).
    Etim.: derivat augmentatiu del radical capç-, que expressa la idea de ‘cap’ (cfr. capçana, capcer, etc.).