Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cap. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cap. Mostrar tots els missatges

diumenge, 8 de març del 2020

Tuferol

Un atra palabra, ésta un poc rara: "TUFEROL". Se diebe de un adorno o algo un tan raro o estravagán que algú se habíe posat al moño o al vestit. "Mira que tuferol se ha ficat al cap o al vestit."

//


Si Luis " vaya tuferol que porte esta al cap"

Yo si que lay sentit, cuan part del pel nol pots domina del cap y tire per amun diem , pero quin tuferol portes


A Tamarit una TUFA...pero se referís al cabell. Bol di adeban puya lo cabello....cóma. Un. Moño pero adeban...una. Tufera

Si, yo tame lo hay sentit e inclus encara u dic, cuan te levantes de dormi y dus lo pial mol alborotat

Vaya tuferol de pial que duc


La meua mare die pentinat q se acacho lo tuferol...

Al meu poble tambe se die tuferol cuan algú se fotie un cop al cap y li aixie un chicho, "baya tuferol que te a aixit al cap".

A maelle dievem tufere o tuferon als tosolons y golpes que mos isie un bulto o moladure




dissabte, 21 de desembre del 2019

diumenge, 12 de maig del 2019

En Valenciano diró cap de mi mateix, voleu ...

Qué vol que li diga, supostament preferixc ser un "blaver" com este lliterat a ser catalaniste antivalencià.
Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604 (Golden Jacob)


En Valenciano diró
cap de mi mateix, voleu
que os nafre, giraus, per Deu,
que os trenque el cap, bo esta Axò


Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604, valenciano





Lope de Vega, El peregrino en su patria, 1604, Valenciano

Qué vol que li diga, supostament preferixc ser un "blaver" com este lliterat a ser catalaniste antivalencià.
Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604.


En Valenciano diró
cap de mi mateix, voleu
que os nafre, giraus, per Deu,
que os trenque el cap, bo esta Axò


Lope de Vega; El peregrino en su patria, 1604, valenciano

divendres, 26 d’octubre del 2018

ovella, sedella, medella


Una ovella sedella, medella, llana llanuda cap y cornuda ha tingut un sedell medell llana llanut cap y cornut, si la ovella no haguere sigut llana llanuda cap y cornuda no haguere tingut un sedell medell llana llanut cap y cornut pero com la ovella era sedella.....va tindre un sedell medell.....cornut


Mes traballéngües a https://parlochapurriau.blogspot.com/2018/10/una-endivinalla-curiosa.html

endevinalla, adivinansa castellanisat

http://lafabricadefimo.blogspot.com/2010/03/una-ovella-recuerdos-de-mi-infancia.html

dimecres, 26 de setembre del 2018

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes




El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Paísus Cagaláns o PPCC. També utilitzen el terme, majoritàriament de forma despectiva, alguns espanyolistes per a designar els grups que pretenen la unió política de Catalunya, el País Valencià i ses Illes Balears per la qual cosa la majoria de grups catalanistes rebutgen aquesta denominació, tant per les connotacions negatives que precisament volen imprimir-hi llurs crítics com per l'escàs ús del terme en l'actualitat. /Mol milló CATANAZI /
Des de la dècada de 1930 s'ha utilitzat el terme pancatalanisme o s'utilitzaria a aquest com un instrument per a desacreditar el conjunt del nacionalisme valencià i del mallorquinisme, que en cas valencià, i a partir de la Batalla de València s'utilitzarà també contra els partidaris de la unitat de la llengua catalana. :) :) :)



Ocsitá, 1196, rey de Aragó, Pedro II, Cathalunya no existíe
Ocsitá, 1196, rey de Aragó, Pedro II, Cathalunya no existíe


Actualment és representat políticament per la Candidatura d'Unitat Popular i per Esquerra Republicana, així com per altres partits que no es presenten normalment a les convocatòries electorals com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Solidaritat Catalana per la Independència, el Moviment de Defensa de la Terra, Endavant, l'organització juvenil Arran, los caps a ran de coll, i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya


Per a liquidá les nassións ... Lo primé que se fa es tráurels la memória. Se destruíxen los seus llibres, la seua cultura, la seua história. Y después ve algú y los escriu uns atres llibres, los done un atra cultura y los invente un atra história. Entonses la nassió escomense lentamen a olvidá lo que es y lo que va sé. Y lo món al voltán u olvide mol abáns. Milan Kundera.


Cataluña NO va sé MAY cap regne.



Milan Kundera, Per a liquidá les nassións ... Lo primé que se fa es tráurels la memória

dilluns, 24 de setembre del 2018

Casi li avío uns ossets an este gos

Casi li avío uns ossets an este gos, pero men vach doná cuenta de que ere una siñora en ulleres de sol al cap.

Casi li avío uns ossets an este gos, pero men vach doná cuenta de que ere una siñora en ulleres de sol al cap.

diumenge, 29 de juliol del 2018

culmené

Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol.

Palabres que tornen al cap, después de tan tems. Luis Arrufat.


Eres un culmené, tan presumí, tan presumí y te ha eixit lo vi tot térbol. Palabres que tornen al cap, después de tan tems.



Aigües térboles, de Silvestre Hernández Carné, que viu a Beseit, 9788466405621



Situada a l’actual comarca del Matarraña, a una demarcassió de la provínsia de Teruel dins de la Franja del meu cul, s’estén l’Escresola, una regió poc coneguda aon los seus habitants , abáns de la guiarra sivil, manteníen un sistema de vida rural sentrat ...

dimarts, 15 d’agost del 2017

troben cap faraón ,Beseit, Tutanbidón

Un grupo de arqueólogos que estaen excaván prop de los fortins de Cabrera de Beseit han trobat avui un cap de faraón intacte, se creu que correspón al faraón Tutanbidón I, cusí germá de Ramsés IV.

Un grupo de arqueólogos que estaen excaván prop de los fortins de Cabrera han trobat avui un cap de faraón intacte, se creu que correspón al faraón Tutanbidón I, cusí germá de Ramsés IV.

Donarem mes detalls en cuan se confirmo en les probes de cabrono 14



dijous, 15 de juny del 2017

divendres, 21 d’abril del 2017

capsot

CAPSOT m. 

Safrá, capsot

|| 1. Home que té el cap gros (Castelló); cast. cabezudo

|| 2. Capsigrany, ocell de l'espècie Lanius rufus (Ribera d'Ebre, Maestrat, Plana de Cast., Val., Sueca, Cullera, Xàtiva, Gandia, Alcoi); cast. alcaudón
Rufus es tamé Moncho, Rufo
|| 3. Ocell de l'espècie Coccothraustes coccothraustes (Boscà Fauna Val. 535). 
|| 4. Espigot de blat-de-moro, o sia, l'espiga desgranada (Empordà, Garrotxa, Girona); cast. corazón de mazorca. 
|| 5. Tros de suro que tiren els carradors (Empordà). 
|| 6. Capclòs, curt d'enteniment (Empordà, Gandesa, Tortosa). 
|| 7. Home caparrut, obstinat en les seves idees o propòsits (Castelló). Mira, Quiquet; no sigues capsot i fes la veu ben grossa, J. Pascual Tirado (BSCC, vi, 334).
    Fon.: 
kəpsɔ́t (pir-or., or.); kapsɔ́t (occ., val.).
    Etim.: 
derivat augmentatiu del radical capç-, que expressa la idea de ‘cap’ (cfr. capçana, capcer, etc.).



cabeza gorda, capsot, cap gros, gorra para cabezones, cabezón, cabezudo, maño