Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PPCC. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris PPCC. Mostrar tots els missatges

dimecres, 26 de setembre del 2018

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes

Calavera, cráneo, cap, pancatalanistes




El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Paísus Cagaláns o PPCC. També utilitzen el terme, majoritàriament de forma despectiva, alguns espanyolistes per a designar els grups que pretenen la unió política de Catalunya, el País Valencià i ses Illes Balears per la qual cosa la majoria de grups catalanistes rebutgen aquesta denominació, tant per les connotacions negatives que precisament volen imprimir-hi llurs crítics com per l'escàs ús del terme en l'actualitat. /Mol milló CATANAZI /
Des de la dècada de 1930 s'ha utilitzat el terme pancatalanisme o s'utilitzaria a aquest com un instrument per a desacreditar el conjunt del nacionalisme valencià i del mallorquinisme, que en cas valencià, i a partir de la Batalla de València s'utilitzarà també contra els partidaris de la unitat de la llengua catalana. :) :) :)



Ocsitá, 1196, rey de Aragó, Pedro II, Cathalunya no existíe
Ocsitá, 1196, rey de Aragó, Pedro II, Cathalunya no existíe


Actualment és representat políticament per la Candidatura d'Unitat Popular i per Esquerra Republicana, així com per altres partits que no es presenten normalment a les convocatòries electorals com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Solidaritat Catalana per la Independència, el Moviment de Defensa de la Terra, Endavant, l'organització juvenil Arran, los caps a ran de coll, i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya


Per a liquidá les nassións ... Lo primé que se fa es tráurels la memória. Se destruíxen los seus llibres, la seua cultura, la seua história. Y después ve algú y los escriu uns atres llibres, los done un atra cultura y los invente un atra história. Entonses la nassió escomense lentamen a olvidá lo que es y lo que va sé. Y lo món al voltán u olvide mol abáns. Milan Kundera.


Cataluña NO va sé MAY cap regne.



Milan Kundera, Per a liquidá les nassións ... Lo primé que se fa es tráurels la memória

divendres, 21 de setembre del 2018

Els Paísus Cagaláns

Els Paísus Cagaláns

Alguer, Alguero :



Aranés :



Cansó en ocsitá, medieval, ai vist lo lop :


Ai vist lo lop, lo rainard la lèbre
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre ai vist lo lop, lo rainard dançar.
hay vist al llop, a la rabosa, a la llebre ballá, dansá. totes tres fasián lo torn del aubre Tots los tres féen voltes al ábre ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre,
hay vist lo llop, la rabosa, la llebre totes tres fasián lo torn del aubre, Tots los tres féen voltes al ábre fasián lo torn del boisson folhat. fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.

fasián lo torn del boisson folhat.  fáien, féen, voltes al / ñan mols significats de boisson/ fullat.
espino blanco,  aubespin/albespin, aubépine
Aquì triman tota l'annada aquí traballem com a esclavos tot l´añ per se ganhar quauques sòus per a guañámos unes monedes rèn que dins (d')una mesada, res que dins de un mes (no quedará res d´aquí a un mes) ai vist lo lop, lo rainard, la lèbre, hay vist lo llop, la rabosa, la llebre nos i fotem tot pel cuòu, mos u fotém tot pel cul ai vist la lèbre, lo rainard, lo lop. hay vist lo llop, la rabosa, la llebre.

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde

Las Aventuras de Rainard e Isengrin - André Lagarde



ENGLISH:

I saw the wolf, the fox, the hare,
I saw the wolf, the fox dance.
All three were circling round the tree
I saw the wolf, the fox, the hare,
All three were circling round the tree,
They were circling round the sprouting bush.

Here we slave away all the year round
So we can earn a few coins
And just in a month's time
I saw the wolf, the fox, the hare,
There is nothing left
I saw the hare, the fox, the wolf.

Ses taronges, Miquel de Mallorca



Lo catanazi Juaquinico el Torrao :





dijous, 7 de juny del 2018

Quan un troll panca veu que l'hem bloquejat

Quan un troll panca veu que l'hem bloquejat
Quan un troll panca veu que l'hem bloquejat

El pancatalanisme és una doctrina que propugna la unió política dels Països Cagalans , PPCC.

També utilitzen el terme, majoritàriament de forma despectiva, panca, panka, alguns espanyolistes per a designar els grups que pretenen la unió política de Catalunya, el País Valencià i ses Illes Balears per la qual cosa la majoria de grups catalanistes rebutgen aquesta denominació, tant per les connotacions negatives que precisament volen imprimir-hi llurs crítics com per l'escàs ús del terme en l'actualitat. Escàs, diu, ja ja !

Des de la dècada de 1930 s'ha utilitzat el terme pancatalanisme o pancagalisme o s'utilitzaria a aquest com un instrument per a desacreditar el conjunt del nacionalisme valencià i del mallorquinisme, que en cas valencià, i a partir de la Batalla de València s'utilitzarà també contra els partidaris de la unitat de la llengua cagalana, com el doctor Arturo Quintana Font.

ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, ANTROPÒLEG, ESCRIPTOR, atontat, catalanista, La Torre del Compte, torrat
ALBERT SÁNCHEZ PIÑOL, ANTROPÒLEG, ESCRIPTOR

Actualment és representat políticament per la Candidatura d'Unitat Popular i per Esquerra Republicana, així com per altres partits que no es presenten normalment a les convocatòries electorals com el Partit Socialista d'Alliberament Nacional, Solidaritat Catalana per la Independència, el Moviment de Defensa de la Terra, Endavant, l'organització juvenil catabatasuna Arran, a ran , i les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya.

los-paisos-catalans-no-existen
Occitano , catalán , balear, chapurriau , mentes fascistas, feixistes cagalans, sou uns putos feixistes

La concepció més o menys unitària del domini lingüístic català, almenys en el camp lingüístico-cultural, havia estat prou comuna almenys a partir de la Renaixença (Marià Aguiló, Antoni de Bofarull, bufa al ull, Teodor Llorente).

Quant al terme pancatalanisme pròpiament dit, fou encunyat per José Pijoan y Soteras i aparegué en un article a La Renaixensa el 1899, tingué un primer teoritzador en Alfonso Maseras y Galtés, qui en 1915 publicà Pancatalanisme. Tesis per a servir de fonament a una doctrina i anà adquirint contingut polític progressivament.

La creació de Nostra Parla el 1916 junt a la secció mallorquina el 1918 i la secció valenciana el maig del mateix any impulsaria l'ideari pancatalanista a tots els Països Cagalans. Al valencianisme de la dècada dels 30 es defensava l'agermanament amb la resta de terres de parla catalana com així es feia per part del catalanisme d'Antonio Rovira y Virgili. Rovira, com aquest gran catalaniste.

Entre els precursors del pancatalanisme al Pays Valencià, trobem a Eduardo Martínez y Ferrando i el text Síntesi del criteri valencianista, però també textos de Miguel Durán y Tortajada o Carlos Salvador y Gimeno, si bé estes idees tindran major difusió des d'Acció Cultural Valenciana, associació de caràcter transversal i origen universitari que no reconeixia a Catalunya o Pays Valencià com a nacions per separat, sinó unides. Ja ja ja !!

dialectes, occitan,ocsitá,occitano, lemosin,gascon, lengadocian,tolosenc, vivaroaupenc,provençau, nissard, auvernhat,

A la seua publicació, Acció Valenciana, hi ha textos a favor d'una nacionalitat catalana integrada per estats federats del Pays Valencià, Catalonha , ses Illes Balears i la franja del meu cul, considerant que el poble valencià constituïa una forta personalitat dins d'aquell conjunt, i que esta forta personalitat donava dret a constituir un estat sobirà diferenciat del de Catalunya, anomenat Estat Valencià. Tanmateix, cap d'estes propostes tenia caràcter de ruptura amb la integritat territorial de l'Estat Espanyol, en tant que no hi hagué propostes de caràcter independentista. Ja ja ja, estat sobirà dins d'España !

Al valencianisme dels anys 1930 i anterior, les idees filocatalanistes no impliquen, excepte aquestes excepcions, una idea embrionària de Països Cagalans, sinó la consideració de Catalunya com a referència política pels seus èxits polítics en comparació als del valencianisme polític. Éxits com el de Lluís Companys.
Més barbaritats i acudits a la viquipèdia



dimecres, 14 de febrer del 2018

Cambiar nombre plaza Països Catalans por Tabarnia

https://www.change.org/p/ayuntamiento-de-barcelona-cambiar-el-nombre-de-la-plaza-països-catalans-por-el-de-plaza-de-tabarnia





Hace 3 minutos
Hace 3 minutos
Siguiendo el ejemplo de Gerona, el pueblo de Tabarnia también quiere modificar el nomenclátor de su capital.
Existe en Barcelona una plaza que responde a un constructo imaginario, a una invención que ni existe ni ha existido jamás, es la plaza dels “Països Catalans”. Los que defienden esa idea no solo pretenden construir una frontera con el resto de españoles sino que se dedican a robar pedacitos de tierra de norte a sur, por mar y por tierra, con el simple afán de satisfacer su delirio.
Da la casualidad que esta plaza está situada en un enclave muy importante para nuestra ciudad, tanto a nivel turístico como empresarial, la Estación de Sants. Un puente que nos une al resto de españoles y europeos a través de miles de kilómetros de vías de tren.
Entendemos que puesto que lo que ellos buscan es justamente lo contrario, no tiene sentido alguno que esta plaza se siga llamando así.
Proponemos por tanto un cambio en la plaza para que pase a llamarse Plaza de Tabarnia. Una realidad que lo que busca está en completa sintonía con lo que hay en esta plaza, la Estación. Tabarnia no quiere fronteras, quiere más vías de tren. Vías de tren que nos permitan estar cada vez más unidos al resto de españoles. Tabarnia no quiere romper ni separar, quiere unir y reparar.
Entendemos por tanto que, si esta petición consigue un apoyo popular importante, el Ayuntamiento de Barcelona tiene que comprometerse a cumplir la voluntad democrática expresada por una parte muy importante de la sociedad.
Si Gerona puede cambiar la Plaza de la Constitución por la Plaza 1 de Octubre, ¿se nos permitirá a nosotros cambiar la Plaza de los Països Catalans por la Plaza de Tabarnia?
Desde Plataforma por Tabarnia vamos a trabajar para que así sea, y lo solicitaremos al Ayuntamiento de Barcelona. Por eso necesitamos tu firma, queremos poder responder a la pregunta dentro de poco.

dimecres, 25 d’octubre del 2017

MI CONTESTACIÓN AL ARTÍCULO DE LA COMARCA de J.L. Camps

MI CONTESTACIÓN AL ARTÍCULO DE LA COMARCA de J.L. Camps

Catalanes del Matarraña
Joan Lluis Camps Joan, Cretas, Queretes, Ascuma, la comarca


Pedro J. Bel Caldú

En todo el Bajo Aragón hay un un poso histórico, que permanece en el subconsciente de la gente. Y ese poso endurecido, pero latente, tiene su origen en la “memoria olvidada” de las últimas guerras civiles que han asolado el territorio y han causado auténticas hecatombes en la población bajo aragonesa. Cabrera, el ex seminarista tortosino, practicó en nuestra tierra crueldades que fueron tema recurrente en “les contalles al racó del foc” de nuestros antepasados.

Todos los “misioneros” progres del anarquismo, bebieron sus salvíficas pócimas en las “madrasas” de Cataluña y llegaron a nuestra tierra, para anunciar la buena nueva y evangelizar a los pobres catetos de los pueblos irredentos de Aragón.

Todos sabemos lo que pasó. Antes de llegar las columnas catalanas anarquistas a Calaceite, no se había producido ni un sólo muerto, por razones políticas, en todo el Bajo Aragón.

La llegada de aquellos pacíficos ciudadanos hizo correr la sangre a raudales, destruyó todo nuestro patrimonio artístico y cultural, salvo el que ellos “salvaron” para llevárselo a Cataluña, sin ninguna intención de devolverlo, ni siquiera con sentencias judiciales firmes que lo ordenan.

Sí, ya sé que luego vino el tío Paco con la rebaja e impuso una dictadura inaceptable e injustificable.

El tió Paco murió de viejo en su cama y por fin pudimos respirar. Pero pronto volvieron a aparecer los “misioneros” autóctonos”, formados, alentados y financiados desde Cataluña.

Ahora ya no predicaban la “revolución”, ni fundaban ateneos libertarios, ahora nos anunciaron su gran descubrimiento: "a la Franja parlem catalá”. Primero tuvieron que explicarnos que era eso de “La Franja” y resultó que era un “País, tan milenario como Cataluña, y teníamos que tomar conciencia de nuestra identidad diferencial, que nos identificaba por el hecho de hablar una lengua “catalana” atomizada de localismos, que había de “normalizarse” porque eso era “culto” frente a la “cutrez” de nuestras hablas autóctonas.

Luego fueron fundando asociaciones “culturales en cada comarca natural de la inventada “Franja”. Para dar cohesión al invento y vertebrar “La Franja”, se creó la agrupación de esas “asociaciones culturales” en un organismo, al principio, unipersonal. Le llamaron ICFIniciativa Cultural de la Franja, pero realmente era un señor, de buenas formas y barba venerable, el doctor Artur Quintana. Un antiguo misionero del catalán en Alemania, que terminó recalando en La Codoñera con los honores académicos de miembro del Institut d’Estudis Catalans.

Artur Quintana con su boina


Se fundaron, y se mantienen, con socios mayoritariamente residentes en Cataluña y algún “converso” que vive en nuestros pueblos. Entre los conversos hay gente muy preparada, algunos convertidos en auténticos profesionales del activismo y la “agitación cultural”. Todo ello, con el plan preconcebido de crear en Aragón uno de los futuros “Països Catalans”, que con la eventual independencia de Cataluña formarían “La gran nació catalana”.

Íñigo o Ignacio Sorolla Vidal, de Peñarroya de Tastavins


Con el estrepitoso fracaso del proyecto independentista, que se barrunta estos días, algunos de esos “conversos” que han colaborado y colaboran en posiciones directivas de las susodichas asociaciones, han entrado en pánico. /Quimet de Calaseit, per ejemple/

Ahora intentan “ponerse la venda antes de la herida”.

Penyapork, Fórnols, Fórnoles
Penyapork de Fórnols