diumenge, 7 d’octubre del 2018

catalanes, vasallos, Pedro, rey, Aragón

Para alguien del siglo XIV que en el día autonómico de Cataluña enarbolen el Señal Real de Aragón como bandera propia solo le demostraría que son... 
* J. Yanguas y Miranda; Historia compendiada del Reino de Navarra, 1832

Para alguien del siglo XIV que en el día autonómico de Cataluña enarbolen el Señal Real de Aragón como bandera propia solo le demostraría que son...   * J. Yanguas y Miranda; Historia compendiada del Reino de Navarra, 1832

conversaciones entre catalibanes

Hay conversaciones entre catalibanes que me esbozan una sonrisa. Por ejemplo esta de hace unos años en una asquerosa web, donde reconocen que Cataluña jamás fue reino y por lo tanto no pueden usar tal término por si debaten con un español "bien formado" y les deja en ridículo.
Golden Jacob.


Hay conversaciones entre catalibanes que me esbozan una sonrisa

divendres, 5 d’octubre del 2018

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Quan vos ixca un catalaner que vos aclarixca quína fon la primera novela catalana i en dialecte català. Que no cite al valencià Tirant Lo Blanch del idioma valencià perque no cola. Golden Jacob. 

https://www.tinet.cat/portal/uploads/tirant_lo_blanc_2_ed_v2_20130919155911.pdf


https://lletra.uoc.edu/es/obra/tirant-lo-blanc-1490.pdf




Tirant lo Blanch, vulgar lengua valenciana

Escrita a partir de 1460 i publicada per primera vegada el 1490, Tirant lo Blanc és una novel·la cavalleresca que narra les aventures d'armes i d'amor del seu protagonista, Tirant, al servei d'un bell ideal: alliberar l'Imperi Grec, Constantinoble, del setge dels turcs. Qualificada encertadament com a novel·la total (alhora de cavalleria, cortesana, militar, eròtica i, en cert sentit, psicològica), la seva versemblança l'allunya de les novel·les de cavalleria de l'Edat Mitjana; i la seva trama variada i rica en registres (des del to greu fins a l'humor; des de la crueltat fins al sensualisme), la fan una lectura plaent i divertida, que ha resistit el pas del temps. És, no res menys, una de les millors novel·les europees del moment. 

El seu autor és Joanot Martorell , fou un cavaller provinent de la petita noblesa valenciana, sembla que nascut a la ciutat de València entre 1405 i 1410. La família Martorell era originària de Gandia, però consta radicada a València des de 1400. Des d'aquest any, tant els pares com els avis, paterns i materns, de Joanot Martorell estan documentats com a veïns de la ciutat. Possiblement va morir el 1465. El seu avi va ser conseller reial i el seu pare, cambrer del rei Martí l'Humà

De Joanot Martorell, que era cunyat d’Ausiàs March, coneixem força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller bregós de vida agitada, plena d'afers cavallerescos d'armes i bon coneixedor dels usos i costums de la cavalleria; habituat al tracte cortesà (sabem que va estar a les corts França, Portugal, Nàpols i Anglaterra) i, segons es dedueix del llibre, interessat en els afers militars europeus de la seva època, i amb una visió molt humana i atrevida, desvergonyida sovint, dels assumptes amorosos