Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris cultura. Mostrar tots els missatges

dimecres, 23 de desembre del 2020

Aida, Tarragona, catanazi, Abacus Cooperativa

@aida_tarrago la catanazi.

Ostres, sincerament em xoca que en un lloc com Abacus Cooperativa la caixera se´m dirigeixi en castellà d'entrada, tinguem tota la conversa en català i un cop pagat em torni a dir: tome su tiquet, muchas gracias. Abacus, saps?
No ho sé, com a socis de fa > 40 anys, m´entristeix...

Está mol ben conservada esta catanazi de Terragona per a sé sóssia de Abacus Cooperativa (1968), a no sé que son yayo, yaya, pare o mare ya sigueren sóssios cuan se va fundá.    


Ostres, sincerament em xoca que en un lloc com Abacus Cooperativa la caixera se´m dirifeixi en castellà d´entrada, tinguem tota la conversa en català i un cop pagat em torni a dir: tome su tiquet, muchas gracias. Abacus, saps? No ho sé, com a socis de fa > 40 anys, m´entristeix...
 @AbacusCoop los llepaculs dels catanazis.

Hola, A
ïda,. Ens sap greu la situació que ens descrius. Ja saps que pel nostre compromís amb el país, la cultura i l´educació la nostra llengua de comunicació primària és el català. Series tan amable  d´indicar-nos a quina botiga ha estat, si us plau? (Típic de la GESTAPO cataNAZI)


dijous, 6 de juny del 2019

Blanquerna, Ramón Llull, valencià, 1521

Valencià que tinga dignitat i cultura jamai li diria catalana a sa llengua valenciana.
Blanquerna de Ramón Llull, trad. al valencià. 1521.


Valencià que tinga dignitat i cultura jamai li diria catalana a sa llengua valenciana. Blanquerna de Ramón Llull, trad. al valencià. 1521

y aquest Blanquerna comu a tots los * fes traduit: corregit: y stampat en lengua valenciana a carrech * me affectat ala scia de aqll: on que noy *

https://www.blanquerna.edu/es

https://www.url.edu/es

https://bivaldi.gva.es/es/consulta/registro.cmd?id=8246

http://www.cervantesvirtual.com/obra/blanquerna-texto-impreso--qui-tracta-de-sinch-estaments-de-persones/

https://valenciana.tv/bonlabi-tradui-el-blanquerna-de-ramon-llull-a-la-llengua-valenciana

Bonlabi traduí el Blanquerna de Ramon Llull a la Llengua Valenciana.

Josep Alminyana i Vallés fon religiós, escritor i acadèmic de número de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana. Estudià Filosofia i Teologia i ha impartit classes com a professor de Teologia de la Llitúrgia en l’Institut “Sedes Sapientiae” agregat al Pontifici Institut “Regina Mundi” de Roma.
Transcrit del seu llibre 
El Crit de la llengua
BLANQUERNA
Com ya es comprén, d’entres les edicions de les obres de Ramon Llull dutes a terme en els taller tipogràfics valencians s’ha de destacar necessàriament la de Blanquerna. El volum de l’edició valenciana conté el 
Blanquerna i el Libre de oracions y contemplacions en les seues respectives portades i diferents dates d’acabament de l’obra: 30 de maig i 12 de juliol de 1521, les dos dutes a terme en els tallers tipogràfics de “Joan Joffre, prop lo moli de la Rovella”, a dos tintes, lletra gòtica i en uns bellíssims gravats. Si se vol fer un resum del contingut de Blanquerna és prou transcriure la portada:
“Tractat de cinc estaments de persones: de Matrimoni; de Religio; de Prelatura; de apostolical senyoria (la qual es en lo Pare Sanct y en los Cardenals) i del estat de Vida Hermitana contemplativam de bax de los quals tots con contiguts. Hordenat per lo Ylluminat doctor y martyr Mestre Ramon Llull”. En el dors de la portada hi ha un gravat al que seguix l’epístola-proemi en valencià dedicada al canonge Genovart; una atra carta en llatí dedicada al canonge Lluís Despont; la taula; un atre gravat; i el cos del seu text. Interpolat en el llibre V, entre els folis 106 al 119, es trova el 
Libre de Amich e Amat, al qual seguix la materia del susdit llibre quint que s’acaba en el foli 140, en el colofó. En el recte del full que correspon al foli 141 comença el text de l’atra obreta en esta portada: “Libre de oracions y contemplacions del enteniment en Deu, compost per lo Ylluminat doctor y mártir Mestre Ramon Llull”. Ad este frontis li seguix un atre gravat bellíssim, el text corresponent i el seu respectiu colofó.  
DENOMINACIÓ  DE LA LLENGUA
D’esta obra famosa de Ramon Llull no se donen ara ya més detalls perque la finalitat proposta ací en est escrit no és una atra que la de fer resaltar este fet: que la seua traducció es va fer en Llengua Valenciana. Per lo manco en tres llocs del llibre ho diu clarament en la portada: “Traduit y corregit novament dels primers originals y estampat en Llengua Valenciana”; en l’epístola o proemi: “lo qual ara novament es fet, traduit, corregit y stampat en Llengua Valenciana”; i, finalment, en la portada del 
Libre de oracions y contemplacions, a on es llig: “y corregit novament dels primers originals en Llengua Valenciana”. Queda ben clar per tant, segons el mateix Bonlabi, que escrigué en Llengua Valenciana la traducció del Blanquerna llullià. Pero no ho és açó tot; també nos crida l’atenció poderosament un detall: que un home, català d’orige per ser tarraconí, diga que escriu o traduïx el llibre en Llengua Valenciana. És més, hi ha una frase molt important en la “Epístola” o proemi que diu: “segons me pregua me prengues yo lo carrech, coneixent-me affectat a la sciencia de aquell en que noy sia docte, ni menys llimat en dita lengua, com sia a mi pegri (peregrina) y strangera”. En conseqüència, un català diu que escriu en Llengua Valenciana y demana disculpes de no conéixer prou be el valencià per ser-li una llengua estranya i estrangera - L’idea en este context és lluminosa: Bonlabi català, que coneixia perfectament la seua Llengua Catalana, asegura que la Llengua Valenciana li és estrangera. Aquell mestre en Arts sabia prou be que una cosa en la Llengua Catalana i una atra la Valenciana, ya que personalment havia comprovat les seues diferències fonètiques, morfològiques i sintàctiques dels dos idiomes. I estes diferències són les que hem de conservar i remarcar els valencians de hui com al més ric tesor conseguit a força d’anys pel desplegament natural i espontàneu.

dimecres, 26 de setembre del 2018

lo primero que se hace es quitarles la memoria

Milan Kundera, El libro de la risa y el olvido, lo primero que se hace es quitarles la memoria


"Para liquidar a las naciones, lo primero que se hace es quitarles la memoria. Se destruyen sus libros, su cultura, su historia. Y luego viene alguien y les escribe otros libros, les da otra cultura y les inventa otra historia. Entonces la nación comienza otra vez a olvidar lo que es y lo que ha sido."


diumenge, 26 d’agost del 2018

La Sardana I el fet històric quaderns de cultura

La Sardana I el fet històric quaderns de cultura

¿Pero no decían que la lengua y cultura catalana se prohibieron con el franquismo? Sería en otra dimensión, en la mía hasta editaban libros sobre la sardana y en catalán como este de 1970...

//

Mol majo este ball curiosamén paregut al ball sardo, de Cerdeña, Sardenya, Sardinia, Sardana. Yo li dic TOTS SOM BONS.



Sardana a Lérida :



dimecres, 22 d’agost del 2018

La verdad es abstracta

La verdad es abstracta

Golden Jacob : Que la verdad es abstracta ? No señora, si yo le digo que si usted se tira de un rascacielos y se mata es la verdad, es objetivo. Y si le expongo un tratado de ortografía del histórico idioma mallorquín también lo es. Saludos cordiales.


divendres, 23 de febrer del 2018

LO MEU MATARRAÑA

Avui toque un sentimen a la meua terra. Juan Carlos Abella.

"LO MEU MATARRAÑA"

Matarraña te vull tan,
estas plena de montañes y rius
y de pobles aon tu vius
de estes coses ne soc fan

la gen está orgullosa
de la seua manera de sé
y sempre defense tot lo que té
una cultura tan maravillosa

contens estem de viure a Aragó
esperit aragonés tenim
així es com mos sentim
no podem sentimos milló

la gen del Matarraña es tan noble      / Terry Noble de la pizzería tamé /
que cuan done la seua paraula
la defense en tota la alma
y aixo u fan a cada poble

los homens son tan trevalladós
que mai fugen de la faena
per res avandonarán la tarea
per aixó son los millós

les dones tenen tanta valentía
que gran sorpresa t'emportes
cuan veus que són tan fortes
y tu demostren a cada día

!Ay! Matarraña qué gran,
te vech cuan vull paseijá
y ting tan per a podé triá
si,si, claro que ne soc fan

a la gen que mos visite
segú que cuan té que marchá
una llagrimeta mos dixará
de tan emosionada que se fique

a dal lo sel es tan blau
una sort que sempre ham disfrutat
d'un sel tan poc contaminat
que no cambie ni cuan plou

entre pobles tan monumentals
la vida sempre tire per aván
la seua história va passán
cada poble es únic, no ñan dos iguals

sempre queden coses per descubrí
una fon, un albre, una roca,
de hermosura no ña poca
son moltes coses que mos fan seduí

bona terra la del Matarraña
mol orgullós vull cridá
que tots me puguen escoltá
pa mí es la milló de España.

LO MEU MATARRAÑA, Juan Carlos Abella, pantano, Valderrobres, Beceite

dilluns, 14 d’agost del 2017

descarga diccionario RAE, ASALE, App

descarga diccionario RAE y ASALE

https://play.google.com/store/apps/details?id=es.rae.dle&hl=es&gl=US&pli=1

DLE es la aplicación oficial que la Real Academia Española (RAE) y la Asociación de Academias de la Lengua Española (ASALE) (ásale no) ponen a su disposición para consultar la 23.ª edición (este post no está actualizado) del «Diccionario de la lengua española».
Este acceso gratuito es posible gracias al compromiso de la Obra Social la Caixa con la cultura.

Resuelva al instante y de forma fácil cualquier duda sobre el significado de una palabra y sus características ortográficas y gramaticales, accediendo directamente al banco de datos de la Real Academia Española.